Els Països Catalans i el món des de Vic

Trasllat

quimvic — Fri, 13 Oct 2006 21:09:04 +0000

Em trasllado. Bé, jo no, el meu
bloc és qui es trasllada.

A partir d’ara, l’adreça del meu bloc, que
mantindrà el mateix titol serà aquesta:

http://blocs.mesvilaweb.cat/quimvic

[@more@]

Les raons d’aquest trasllat són diverses,
però, abans d’exposar-les vull deixar clar que, tot i les mancances, cal agrair
a la gent de blocat (o bloc.cat, que m’agrada més) el servei que donen. Sí,
sovint és deficient (va molt lent, passa hores seguides sense poder-se actualitzar…),
però està fet (o almenys així ho tinc entès) des de la voluntarietat. Per
tant, res a dir, únicament agraïment pel servei que donen d’una manera
desinteressada i gratuïta, que fa possible que tots poguem llegir una pila de
blocs genials.

Em trasllado per diverses raons: la primera,
perquè crec que Vilaweb és un dels pocs projectes comunicatius que realment
valen la pena i que han de servir per tirar endavant el país. Quan van crear el
servei mésvilaweb ja tenia inenció de donar-m’hi d’alta, però en aquells
moments no em podia permetre pagar la petita quota que costa. Ara no és que
estigui gaire millor, però almenys m’ho puc permetre. Una altra raó és que el
tipus de bloc que escric (o almenys intento escriure) encaixa molt millor amb
els blocs de Vilaweb, molt més polititzats, que no pas a blocat, on abunden més
blocs personals i literaris. I la darrera raó, és la que ja he comentat més
amunt. Tot i que ho entenc, és molt enutjós intentar penjar una anotació i
trobar-te que el servei està col·lapsat, o que la pàgina no es carrega, o que
se’t penja a mig fer…

Així doncs, ja ho sabeu, a partir d’ara em
podeu trobar a la meva nova casa (casa, tot s’ha de dir, amb una hipoteca
assequible).

Bé… i a Blocat, on em penso continuar
passejant durant molt de temps, com fins ara.

Jo també vull un estat propi B-3. Quin fàstic de polítics.

quimvic — Thu, 12 Oct 2006 01:17:19 +0000

O com convertir una protesta contra el
feixisme en una campanya furibunda contra tot allò que es mou sense permís.

Les darreres notícies davant de l’incident
d’ahir a Martorell han deixat a cara descoberta la misèria de la classe
política catalana. Com si fossin tots del mateix club (de fet, ho són), com si
es tractés d’una secta destructiva, com si fossin una gran família unida, tots
han sortit a defensar a les pobres víctimes, que eren, simplement, unes
germanetes de la caritat que estaven fent una obra de caritat que es van veure
atacats per les masses furibundes d’antisistemes i altra gent de mal viure que
només pensen en fer mal. Colla d’incívics (que, pel que es veu darrerament, és
dels pitjors insults que et poden dir).

[@more@]

El Maragall, titllant de feixistes els
manifestants; el Montilla, com si es tractés d’un Vito Corleone qualsevol fent
executar el nebot, ha ordenat l’expulsió fulminant del responsable de les
joventuts socialistes de Martorell (sí senyor, això sí que és democràcia
interna: expulsió directa, sense expedients, sense dret a la defensa ni òsties
amb vinagre!).

El Pp, com sempre, canviat el seu paper de
botxí pel de víctima.

I Ciu, Icv i Erc s’han tornat a treure la
careta, han donat suport total als feixistes del Pp i han condemnat sense cap
mena de matís les accions de protesta antifeixistes.

I la democràcia i la llibertat d’expressió?
A,no, això només serveix per a ells, la tenen segrestada, els que no juguem al
seu joc amb les seves regles i les seves cartes marcades, aquests no hi tenim
dret, a la llibertat d’expressió!

Jo també vull un estat propi (B-2). Per un espai comunicatiu català.

quimvic — Thu, 12 Oct 2006 00:31:47 +0000

Primer de tot, vull donar la benvinguda a una
nova iniciativa impulsada per Xavier Mir, Marcús i Borinotus. Es tracta de la
Xarxa de Blocs Sobiranistes, un portal que ha d’aglutinar tots els blocs de la
xarxa que tenen en comú que els seus autors es consideren sobiranistes.[@more@]

És un pas més cap a la imprescindible
articulació d’un espai comunicatiu nacional. I cada vegada més es veu la
necessitat de creació d’un marc informatiu que sigui pensat des del país, per
al país i amb una visió centrada al país.

I tot això ve perquè aquest migdia, fullejant
el gratuït Més la Marxa, he llegit una notícia sorprenent. Més la Marxa és un
diari del grup 100% comunicació, propietari dels gratuïts Més (Sabadell, Terrassa,
Andorra, Tarragona…) i del Canal Català de Televisió (l’únic grup de Tv que
va accedir a gairebé totes les cadenes que va sol·licitar en el concurs
d’adjudicació de la Tdt).

Bé, doncs com deia, fullejant el Més la Marxa,
veig aquesta notícia (la dic de memòria i, per tant, pot ser que no sigui
literal): Els sindicats preparen una vaga de gasolineres per als dies 7 i 8 de
novembre, vigília del pont de l’Almudena. Òsti tu, un pont que no tenia
controlat, he pensat. Però no, si continues llegint la notícia, veus que aquest
cap de setmana coincideix amb una festa de Madrid (no m’ha quedat clar si de la
ciutat o de la comunitat).

És a dir, si és criticable que ens parlin en
clau espanyola, si seria criticable que fessin un acte de centralisme si en
lloc de l’Almudena es tractés de la Mercè, aquesta notícia va més enllà… fa
d’un localisme de Madrid una notícia per a un mitjà català. Però ja se sap, per
alguns, el món comença i acaba a Espanya, bressol del cosmopolitisme.

Cada dia és més urgent que s’articuli un espai
de comunicació propi, i iniciatives com la XBS són un pas en la bona direcció, com també ho és, i no em cansaré de dir-ho, Vilaweb, que a més, és on es gestà la nova iniciativa.
Per tant, llarga vida a la XBS (o potser millor desitjar-li curta vida, ja que
el dia que tinguem un estat propi no serà necessari tenir una xarxa d’aquestes
característiques).

Duran i l’oficialitat de les seleccions (Jo també vull un estat propi B-1)

quimvic — Mon, 09 Oct 2006 16:14:16 +0000

Llegeixo a Vilaweb que el número dos de CiU,
Duran Lleida diu que prefereix un Barça competint a Espanya que una selecció
competint al món, ja que la lliga espanyola li dóna una dimensió més
internacional.

Una mostra més de cosmopolitisme de pa sucat
amb oli, que ara ve de les files de la dreta (ara que ens havíem acostumat a
veure venir el cosmopolitisme des de més a l’’esquerra’).

[@more@]

Diu que el Barça no podria tenir Ronaldinhos
per jugar contra equips catalans com l’Espanyol, el Reus i el Lleida.

Primera cosa: senyor Duran, vostè creu que un
Lleida, Reus o Granollers amb equips pensats per jugar una lliga que donés
accés a jugar a Europa serien pitjors que, per dir-ne alguns, Getafe, Racing de
Santander, Recreativo de Huelva o Rayo Vallecano?

I segona cosa, quan parlem de la selecció
catalana, se suposa que hi hauria camins més o menys paral·lels amb les altres
nacions que estan sotmeses a l’Estat Espanyol. I que la nostra nació no és la
que vostè té al cap, la nació real és els Països Catalans (sí, la que inclou el lloc on vostè va néixer, malgrat que vostè es consideri immigrant).

Un repàs a la primera divisió espanyola
d’aquesta temporada ens dóna el següent resultat:

Lliga catalana: Barça, Mallorca, Vila-Real,
Llevant, València, Nàstic i Espanyol (sí, també els hi voldríem). Total: 7
equips

Lliga basca: Athlètic, Reial Societat i
Osasuna (l’Alabès va baixar l’any passat). Total: 3 equips

(ja portem la meitat dels equips de la lliga
espanyola)

Lliga gallega: Celta i Depor. Total 2 equips

Lliga espanyola: Zaragoza, Recreativo de
Huelva, Betis, Real Madrid, Atlético de Madrid, Sevilla, Getafe, Rácing de
Santander. Total, 8 equips.

¿Hi hauria molta diferència de competitivitat
entre una lliga espanyola amb els dos Madrids, el Sevilla, el Betis i quatre
comparses i una lliga catalana amb un Barça, un València, un Vila-Real, i la
resta d’equips catalans (que, com ja hem dit, es podrien permetre reforçar-se,
ja que jugarien una lliga de primera divisió i amb la possibilitat d’accedir a
jugar a Europa si es classifiquessin en els primers llocs)?

Senyor Duran, ja es veu que el món que té al
cap és el mateix que hi té el senyor Montilla i tants d’altres, aquell que
comença a Finisterre i acaba a Gibraltar, el petit món dels hispanocèntrics que
no veuen més enllà del seu nas i són incapaços de veure que el món va molt més
enllà d’on els permeten imaginar els seus limitats cervellets.

L’Avui també té Espanya com a referent; només ens queda Vilaweb

quimvic — Fri, 06 Oct 2006 11:20:09 +0000

Darrerament parlem molt de l’espanyolització
de TV3 i Catalunya Ràdio, no només pel que fa al tema lingüístic, sinó per
l’espanyolització conceptual d’aquests mitjans. Jo mateix n’he parlat en altres
anotacions i en Víctor Alexandre n’ha escrit el llibre TV3 a traïció.

[@more@]Però avui m’he sorprès llegint l’Avui. L’Avui,
tot i que ja fa molt de temps que va renunciar a ser un diari dels Països
Catalans (fins i tot havia tingut la secció anomenada així, en la que es
tractaven els temes d’arreu del territori), almenys fins fa poc tenia clar que
era un diari català, fet des del Principat de Catalunya i amb una òptica
centrada al país. A la pàgina 19 del diari d’avui, llegeixo, però, el següent
titular: El mercat laboral necessitarà incorporar entre 4 i 7 milions
d’immigrants fins al 2020, i, subtitulat: Catalunya, que absorbirà 1,2 milions
d’estrangers, serà l’autonomia amb més demanda. Vaja, que, quan el diari parla de mercat laboral es refereix, off course, al mercat laboral espanyol.

Hi ha un refrany que diu qui va amb un coix,
al cap de l’any són dos. Doncs sembla que a casa nostra passa una cosa
semblant: quan els mitjans de comunicació grans s’espanyolitzen, això
s’encomana a la resta de mitjans i acabem amb casos com el de l’Avui.

Els mitjans de comunicació són una peça clau
en la construcció de referents i, si volem arribar a ser un país normal, ens és
imprescindible disposar d’un marc de comunicació nacional propi que tingui com
a referent els Països Catalans i que sigui capaç de crear un imaginari propi.

De moment, ens hem de conformar amb Vilaweb.